El museu de ca
n’Oliver acull fins el 5 de març l’exposició Intimitats que fa un recorregut
pels últims 200 anys de roba interior masculina i femenina, un viatge en el
temps que permet veure les modificacions sofertes per aquesta roba en paral·lel
als canvis en els costums, la moral, la religió, l’estètica, l'economia, la
tecnologia o els rols d’home i dona a la societat.
—
La roba interior
neix per raons higièniques i com una forma de protecció contra el fred i és un
producte tan antic com la mateixa humanitat. Però en els últims 200 anys,
aquesta roba ha sofert una autèntica revolució en el material, el patronatge,
els teixits, la forma d’utilitzar-la…
Més d'un centenar
de peces femenines i masculines –algunes que formen part del nostre dia a dia
però altres que han desaparegut pel desús- es mostren en aquesta exposició
estructurada en sis etapes diferents dividides per dates orientatives i que
proposen una reflexió sobre el cos com a instrument de projecció social i sobre
la “fina línia que marca on comença i acaba la intimitat", segons
destaquen els organitzadors.
Joan Francès,
director del museu de ca n'Oliver, destaca que la mostra recorre el viatge que
ha fet sobretot la dona en dos segles del paper com element de reproducció a un
paper lliure i actiu que no té marxa enrere. L’exposició està realitzada pel
Museu de Badalona amb material procedent dels propis fons del museu i de
col·leccions particulars. Margarita Abres, directora del museu badaloní,
destaca que la roba interior és un pretext per acostar-nos a com pensem i com
vivim i com entenem el concepte d'intimitat.
Les sis etapes de
l'exposició -cadascuna amb plafons informatius, una explicació audiovisual amb
exemples de pel·lícules que ens posen en context i peces de roba masculina i
femenina- són:
1800-1880 La intimitat augmentada. L’home
utilitza roba còmode. És el burgés que ha començat a treballar amb la revolució
industrial. La dona, tancada a casa, utilitza roba espectacular però poc
pràctica: cotilles, enagos, mirinyacs…
1880-1914: La intimitat encotillada. Els
treballadors imiten les èlites en l’ús de la mateixa roba interior. La dona és
esclava de la cotilla, peça que no no li permet ni vestir-se ni despullar-se
sola.
1914-1940: La intimitat al descobert.
S’abandona la cotilla, es guanya en llibertat. Els homes van a la guerra i les
dones treballen a les fabriques i necessiten més llibertat. Apareixen els
sostenidors i les compreses.
1940-1960: La intimitat exuberant. A
Espanya la llenceria es fa a casa, mentre en el món apareix un teixit
revolucionari, el niló, i amb ell triomfen les mitges.
1960-1990: La intimitat alliberada. El
model de bellesa passa a inspirar-se en la joventut en un temps en què es viu
una revolució cultural i sexual. La roba interior es simplifica –quan no deixa
d’utilitzar-se-. Apareixen els panties i es desterren peces com el lligacames.
1990-Actualitat: La intimitat exhibida. És
l’època del culte al cos, gran negoci del segle XXI. La llenceria deixa de ser
íntima per ser mostrada i apareix la roba intel·ligent i la correctiva.
Activitats
complementàries
La regidora de
Cultura, Helena Solà, explicava les activitats complementàries de l'exposició
com l'activitat nocturna amb la intervenció de Vanesita la del Tigre que es
farà, sota el títol de Picardies, el 3 de febrer a les 21 hores. Un taller de
roba interior titulat Calcetes i calçotets, abans i ara serà l'activitat del 19
de febrer a les 11.30 hores, i una conferència-taller de la sociòloga Laura
Poch amb el lema Tiranies i rebeldies: l'ideari de la bellesa en la construcció
de la identitat femenina completarà el programa el 28 de febrer a les 18.30
hores.
Solà remarca la
gosadia del museu de ca n'Oliver perquè en les seves exposicions i activitats
afronta temes que són moltes vegades considerats tabú com la sexualitat o la
mort.
L'exposició
Intimitats, que tindrà visites guiades el 28 de gener i el 4 de març, està
produïda per l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La
seva responsable, Aurèlia Cabot, destaca que aquesta exposició demostra un cop
més la bona tasca que es fa en els museus locals i l'encert del seu treball en
xarxa amb la col·laboració de 67 equipaments de 52 municipis de les comarques
barcelonines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada