Un grup de ciutadans i ciutadanes de
Cerdanyola han començat a treballar en la realització de diverses activitats de
commemoració dels 40 anys del Congrés de Cultura Catalana al nostre municipi.
Un acte central a la primera setmana de juny, amb la presència de l'activista
cultural Isabel Casals i l'historiador i escriptor Jaume Valls, una exposició
de documents de l'època i possiblement una publicació i un acte de caràcter
festiu i lúdic, són les propostes per recordar la petjada cerdanyolenca al
Congrés.
—
El grup impulsor de la commemoració d'aquest
aniversari està integrat per gent com Albert Lázaro, Isidre Grau, Miquel
Sánchez, Pilar Canela, Eudald Pladevall, Joan Carles Viladot, Bernat Gaston,
Àngel Gaston, Jordi Galofré o Delfí Sabartés.
Albert Lázaro, que ja va estar molt implicat
en la commemoració del 40 aniversari de l'Assemblea Democràtica de Cerdanyola,
recordava que el Congrés de Cultura Catalana, en els seus dos anys de vida,
"va aglutinar gent molt diversa i va tirar endavant una gran quantitat
d'actes a la ciutat, començant per la presentació que es va fer el 9 de juliol
de 1976 al Casal Parroquial, amb les intervencions d'en Jaume Valls i Isabel
Casals, als qui ara volem convidar a l'acte central de la commemoració".
Isidre Grau creu que es tractaria de recordar
com es va viure tot el procés del Congrés de Cultura Catalana a Cerdanyola, amb
les seves peculiaritats, fent un recull de tota la documentació existent i
"complementant la xerrada commemorativa amb un relat des del present per
veure en quin punt ens trobem respecte a moltes de les coses que es plantejaven
fa 40 anys".
Grau explica que el Congrés es va articular en
20 àmbits, amb les corresponents comissions de treball, per reflexionar sobre
temàtiques tan variades com la llengua, l'estructura educativa, la recerca, la
història, l'ordenació del territori o l'estructura sanitària, entre d'altres.
Les conclusions d'aquests àmbits es van recollir i publicar en 4 volums.
A Cerdanyola es van promoure campanyes com el
català al carrer, es va debatre sobre temes de la vida local com la conservació
dels espais exteriors del nucli urbà i es va organitzar l'exposició Cerdanyola,
mil anys d'història. El Congrés de Cultura Catalana es va tancar al novembre de
1977. En aquell moment, el secretari del Congrés a Cerdanyola, Jordi Galofré,
posava damunt la taula les quatre opcions que s'obrien davant el tancament del
Congrés: plegar com a grup, ingressar corporativament en alguna entitat local
ja existent, constituir-se com a nova entitat o contituir-se en Consell de
Cultura Popular, opció finalment escollida i que va funcionar durant dos o tres
anys.
Albert Lázaro, que es troba ocupat en la
recerca d'una col•lecció de diapositives sobre masies i paisatges de Cerdanyola
que es van projectar en el seu moment com un dels actes del Congrés de Cultura,
fa una crida a la població de la ciutat a col•laborar en la recuperació de la
memòria d'aquella època aportant material fotogràfic, un dels grans dèficits a
l'hora de muntar una exposició. Totes aquelles persones que puguin oferir
material referent als anys entre 1975 i 1977 es poden posar en contacte amb el
mateix Lázaro a numifil@gmail.com o al telèfon 93.692.07.31.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada