Ha mort el Saturnino Bernal, el Satur, militant històric de les Comissions
Obreres, com també ho va ser del PSUC, PCC i EUiA. Tot un referent del moviment
obrer a Cerdanyola i al Vallès, i juntament amb la seva inseparable Dolores, la
Dolores Sánchez, impossible parlar d'un sense parlar de l'altra, símbols de
tota una època de lluita per unes llibertats i uns drets que corren perill de
tornar-se a perdre. La lluita dels homes i les dones, classe obrera en deien,
que han fet possible la democràcia al nostre país.
Després van venir a Cerdanyola, al barri de Les Fontetes, a treballar a
l'Aiscondel. Eren temps de jornades laborals de 12 horas, de dilluns a
dissabte. Temps de llistes negres i sindicat vertical. Temps de tricorni, por i
apallissaments en una habitació mal ventilada. A Aiscondel van arribar
immigrants avesats a la supervivència, miners de Fígols i obrers rebotats de
l'Aismalibar i Mir Miró amb la reivindicació al cos. Homes i dones que
expliquen bona part de la lluita obrera impulsada des d'un recinte avui
enderrocat.
Al 1973, Saturnino Bernal és un dels principals promotors de la vaga
iniciada per l'assassinat per trets de la policia de Manuel Fernández Márquez,
a Sant Adrià. Van ser 21 dies de vaga, molts acompanyats pel tancament de
comerços. Són habituals les imatges de càrregues a cavall i policies estomacant
treballadors a la llera del riu.
Acabada la vaga, les furgonetes de la policia queden aparcades a les portes
d'Aiscondel durant mesos, controlant els moviments d'una plantilla de la qual
el Satur ja no en forma part. Ha estat acomiadat. Quan t'acomiadaven passaves a
formar part d'una llista negra per no ser contractat en cap altra fàbrica.
Aquell mateix any 1973, Saturnino serà un dels 113 detinguts de l'Assemblea
de Catalunya. Malgrat dur alguns documents comprometedors a la cartera, les
hòsties a comissaria li cauen per dur un calendari de butxaca amb l'escut del
Barça el dia que Johan Cruyff debuta al Camp Nou. I la Dolores aguantant a
casa, fent feines per assegurar els ingressos i tenint cura dels quatre nens i
nenes que tenen, aguantant amb fermesa les continues visites de la policia.
El Satur va seguir en totes les lluites, sindicals i electorals, des de les
Comissions Obreres i el PSUC, en els primers anys després de la mort del
dictador. Va patir la fractura dels comunistes, però no es va ensorrar i va
continuar a peu de canó, lluitant contra cada nova reforma laboral, per la
dignitat dels barris, per a una millor sanitat, per a una millor educació, en
definitiva, per a un món millor.
Lluita a lluita va viure també el tancament progressiu de les fàbriques que
van fer de Cerdanyola un punt important del moviment obrer català. Aiscondel,
Uralita, Meler, Riviere, Manuli, Fischer Ibérica, Joresa, Estampados Meridiana,
Olivetti, Cresa, Mafinsa... un tancament de fàbriques en paral·lel al
desballestament accelerat de tots els drets que allà es van anar bastint.
Saturnino Bernal va rebre el reconeixement de Cerdanyolenc de l'Any al 2005
i l'any 2013 es va organitzar un sopar popular d'homenatge al Saturnino i la
Dolores, un acte senzill i modest, com els propis protagonistes, un acte
d'agraïment a totes les persones, com elles, que s'han deixat la pell per un
món més just.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada