Miro el rellotge,
són més de les tres de la matinada, cada cap de setmana el mateix, borratxos
que surten del pub 1916, sorolls, xiscles i riallades.
I no et queixis,
no diguis res, em dic a mi mateixa, que per fer-ho fa temps vaig ser demandada.
Intento dormir, els ulls em pesen, em relaxo estic a punt d'aconseguir-ho, quan
un altre grup surt del pub i una altra vegada el mateix.
Sé que un altre
veí s'ha queixat, i que fins i tot va posar una denúncia, o almenys això vaig
creure sentir l'altra nit quan uns d'aquests grups trastocats va trucar-los perquè
li havien tirat un ou! Cal fotre's! A sobre que actuen amb tan poc respecte al
veïnat es queixen. Però aquests mateixos, un d'ells el que cridava més alt, una
vegada van marxar els de la Urbana, i a menys de cinquanta menys es va pixar en
ple carrer en la porta d'un altre veí, siiii aquest que es queixava tant.
Llegeixo per
Internet; que bé, que bonic "habemus pub irlandès" però aquests quan
surten amb tant soroll van a les seves cases a dormir en silenci. I nosaltres
els veïns del Pub, que ens donin per cu... no?, empassar-nos les queixes i a
callar, no sigui que ens tornin a demandar, tota la merda ens la deixeu,
ratllades en els cotxes, vomitares, etc. vosaltres gaudiu del cap de setmana,
per a nosaltres comença el suplici. Ahir eren les quatre i sense dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada