dissabte, 5 de setembre del 2015

Santiago Vidal defensa que la constitució catalana

Santiago Vidal defensa que la constitució catalana s'ha de fer amb la participació ciutadana
 
Un nou col·lectiu local, Ateneu Republicà, es presentava ahir en públic amb l'organització de la xerrada "Una nova constitució per a una nova república" amb la participació del magistrat Santiago Vidal, autor de l'esborrany d'una constitució catalana.
 

 
 
La participació real i efectiva de la ciutadania en l'elaboració de la constitució de la futura república catalana és un dels elements bàsics que ha de contenir el Procés Constituent que s'iniciarà després de les eleccions del 27S. Aquesta és una de les principals conclusions de la xerrada-debat Una nova constitució per a una nova República, organitza per Ateneu Republicà, un nou col·lectiu vinculat a ERC i altres persones independents que neix amb l'objectiu de crear un espai per compartir coneixement i crear debat.
 
El magistrat de l'Audiència de Barcelona, Santiago Vidal, suspès pel Consejo General del Poder Judicial durant 3 anys per la redacció de l'esborrany "d'una hipotètica constitució catalana", va ser el primer convidat de l'acte d'Ateneu Republicà, juntament amb representants de Moviment d'Esquerres (MES), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Compromís per Cerdanyola.
 
El jutge Vidal indica que la Plataforma Reinicia Catalunya prepara un Procés Constituent participatiu i que volen que segueixi el model d'Islància on la ciutadania es va involucrar fins al fons per dir als seus representants com volien que fos el seu país. Per al jutge "és molt important que els diputats sàpiguen què volen els seus ciutadans ja que perquè es compleixin les lleis s'han de donar dos requisits: que siguin poques i que les persones les sentin seves".
 
Eleccions crucials
 
Per a Vidal tothom és conscient que les eleccions del 27S "són crucials" per al futur dels catalans i assegura que "hi haurà un abans i un després" dels comicis. També remarca que si les candidatures sobiranistes no aconsegueixen un resultat superior al 52-53%, "el procés està acabat" i s'hauria de "deixar passar l'any de dol" i tornar-ho a intentar més endavant. No obstant això, manifesta que en cap cas "contempla aquest escenari" i es mostra convençut que això no passarà.
 
Santiago Vidal anuncia que després que les forces sobiranistes obtinguin majoria s'obrirà un període que durarà 18 mesos fins a arribar al primer trimestre del 2017 en el que es proposaran dues dates per al referèndum: el 23 d'abril de 2017 o l'11 de setembre del mateix any.
 
Segons explica, l'endemà de les eleccions la candidatura guanyadora farà una declaració de la voluntat del poble català de començar el procés d'independència i es comunicarà a l'Estat Espanyol, a la Unió Europea i a la Comunitat Internacional de manera oficial que es comença el procés de desconnexió de l'Estat Espanyol i se'ls emplaçarà, d'acord amb la convenció de Gènova de 1986 i, per tant, utilitzant un tractat internacional que està signat per Espanya, perquè la comissió bilateral Espanya-Catalunya es pugui reunir per començar a negociar.
 
Vidal assegura que els mesos d'octubre, novembre i desembre hi haurà silenci absolut per part del govern espanyol perquè s’hi celebraran les eleccions estatals. Segons el magistrat, el mes de gener o febrer del 2016 el nou govern, que espera sigui una coalició PSOE-Podemos, que hi hagi a l'Estat Espanyol acceptarà seure a negociar, sobre com trobar un encaix de Catalunya dins l'Estat Espanyol posant sobre la taula l'estatut  del 2006.
 
Potser, indica,  es tornarà a parlar del pacte fiscal, les competències, la reforma de la Constitució, etc.
 
Santiago Vidal afirma que el nou govern català preguntarà a la ciutadania si accepta o no aquesta proposta de Madrid.
 
Convenció constitucional
 
Per al jutge "no serà un any perdut", sinó que s'aprofitarà per fer la convenció constitucional perquè es vagi redactant la futura carta magna on s'escolti la veu de la ciutadania. Per tant, es pot fer una secessió pactada o una Declaració Unilateral d'independència (DUI). Si no s'arriba a cap acord amb l'Estat Espanyol, es demanaria l'arbitratge de la Unió Europea i hi haurà un període de transitorietat.
 
Vidal indica que es proposen unes línies mestres per a la futura constitució catalana. Entre elles la principal és que sigui una república, que tingui cap d'estat i cap de govern, que hi hagi prohibició de les majories absolutes, que la força que guanyi les eleccions ho faci amb el 49% dels vots i que les lleis orgàniques es pactin i es dialoguin.
 
La constitució també haurà d'incloure la implantació d'un referèndum revocatori per fer fora als representants polítics que no compleixin el que han promès.
 
 A més, s'explicitarà que no hi hagi ingerència del poder executiu en el poder judicial, fer llistes obertes, i implantant la limitació de mandats. A més proposen que la nova Catalunya tinguin una única llengua: el català, però que per raons demogràfiques el castellà tindrà un règim de protecció especial. I, per últim, volen un sistema judicial àgil, ràpid, de qualitat, amb un increment de plantilla de jutges i de tot l'aparell judicial optimitzant  de recursos i tenir una aproximació a la mitjana europea.
 
Intervencions
 
Durant la intervenció dels representants de diferents forces polítiques, Jordi Mena, de MES, insisteix en la incorporació del nivell participatiu de la societat en aquest procés constituent des de tots els nivells la qual cosa li dóna caràcter de corresponsabilitat. Mena llençava un seguit de preguntes sobre si el Poder Judicial hauria de ser votat i insistia en què un dels valors clars hauria de ser la paritat.
 
Per la seva banda, la representant de CDC, Encarna Linares, remarca que volen una constitució més lliure i independent, que tothom se la pugui fer seva, que sigui inclusiva i oberta, que neixi amb vocació de perdurar però que sigui senzill d'esmenar, amb participació ciutadana, que garanteixi la separació dels poders, amb un nou sistema econòmic, flexible, arriscat i innovador i que permeti fer polítiques socials.
 
A més, ha de contemplar criteris d'eficiència de l'administració i una justícia amb més mitjans per garantir els drets i desenvolupar més qualitat democràtica amb criteris de transperència. Linares destaca que no estan d'acord amb tot l'articulat per això pensa que s'ha de debatre tot i s'ha de fer amb participació.
 
Seni Armengou, d'ERC, indica que només imaginar com serà el futur és el principi per fer-lo realitat i és un exercici de sobirania.
 
Armengou també posa com a principal element per a l'elaboració de la constitució, un procés participatiu ciutadà perquè els poders fàctics no determinin els continguts, que sigui feta pel poble i la faci més eficaç.
 
Per al representant d'ERC, el contingut ha de partir d'uns valors republicans. A més, manifesta que el català i el castellà han de ser oficials tenint en compte la realitat actual, però el català ha de ser llengua vehicular.
 
També volen que Catalunya sigui un referent de pau i solidaritat al món i fer un estat del benestar fort i la lluita contra l'atur.
 
D'altra banda, el representant de Compromís per Cerdanyola, Joan Rocamora, assegura que ha trobat algunes mancances i llacunes en el projecte de constitució com que en una carta magna s'han de recollir els interessos de la població per no esdevenir "una altra Andorra", sense un poder econòmic superior que ens arruini.
 
També s'ha de tenir en compte que a Catalunya, a part del català i el castellà, "també hi ha altres llengues". En aquest sentit s'ha de garantir la presència del català als mitjans de comunicació.
 
Rocamora insisteix en la garantia del dret al treball i que hi hagi una participació real de la ciutadania.
 
Després de l'exposició, es va obrir un torn de preguntes entre el públic assistent que van respondre els ponents. Entre elles es va explicar la proposta de reducció dels municipis a 400, l'eliminació de les diputacions i els consells comarcals i la implantació de 7 vegueries que funcionin com a petits senats locals.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada