martes, 16 de mayo de 2017

El Centre Direccional, oportunitat de futur o agressió evitable





Els riscos dels abocadors i les possibilitats reals de descontaminació; la possibilitat d'un creixement urbanístic harmònic amb la Cerdanyola preexistent; la necessitat d'impulsar l'activitat econòmica potenciant una marca Cerdanyola d'orgull; la introducció de les necessitats de mobilitat com element imprescindible de qualsevol planificació territorial; els interessos econòmics al darrera de les planificacions urbanístiques.... totes aquestes qüestions van sorgir a debat en la jornada organitzada pel col·lectiu Refem el Centre Direccional aquest dissabte al Museu d'Art de Cerdanyola (MAC).

La sentència del Tribunal Superior de Justícia que anul·la el Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional  obre noves oportunitats per repensar el planejament previst en aquest territori i les solucions al seus problemes. Al menys, això és el que pensa el col·lectiu Refem el Centre Direccional que va convidar especialistes en diferents àmbits per recollir opinions que permetin intentar assolir un consens ciutadà que permeti afrontar novament la planificació d'aquesta part del territori: la façana oest de Cerdanyola.
Abocadors: hi ha risc i possibilitat de buidatge
L'integrant de Refem el Centre Direccional Roger Caballé insistia en la presència de 16 abocadors tòxics al nostre territori i subratllava l'existència d'informes científics que certifiquen l'augment de càncer entre la població a localitats amb incidència de toxicitat. Segons Caballé, això significa que els abocadors de la zona, començant pel de Can Planas, no són només un risc per a Cerdanyola, sinó també altres municipis com Sant Cugat, Ripollet o Barberà.
En aquest sentit, Josep Lluís Moner, integrant del Centre d'Estudis i Projectes Alternatius (CEPA) i de la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola (PCDC), denunciava la mala gestió dels residus existent a Catalunya i la manca de voluntat política per abordar el tractament que es requereix, fonamentat en el reciclatge i la reducció. Per contra, Moner explica que la Generalitat preveu que el 86% de les inversions dedicades al tractament de residus sigui finalista i per tant destinades a abocar o incinerar, la qual cosa "mantindrà els problemes" de risc per a la salut de la ciutadania i del territori. L'investigador insisteix que el 85% dels residus abocats es podrien aprofitar i no abocar-se en el que al final és un reactor químic, incloent-hi els que considera model fracassat dels abocadors de bales, com l'Elena de Cerdanyola. "No hi ha dreceres, cal reciclar", insisteix.
Moner denuncia que una sentència del Tribual Suprem obliga a buidar l'abocador de Vacamorta, a Cruïlles (Baix Empordà), però no s'ha fet aquesta descontaminació, tot i que si s'ha aconseguit el tancament de l'abocador. I considera que aquest és un exemple de l'èxit de la mobilització veïnal al que cal donar suport.
Buidar Can Planas és possible, segons Moner, que manifesta que hi ha experiències d'aquest tipus de descontaminació com la de l'abocador de Berga que així ho constaten combinant "tècniques in situ i exsitu". Moner subratlla que la tecnologia existeix, però ès costosa i complexa, però subratlla que deixar abocadors "és hipotecar el futur del territori". Per a Moner, declarar sòl contaminat Can Planas no és un tema de Cerdanyola, "és una qüestió de país".
L'especialista insisteix que l'Agència de Residus de Catalunya no declara sols contaminats territoris que realment ho estan perquè suposa obligacions per refer aquest territori i això signifiquen molts recursos. En aquest sentit, Moner remarca que la imposició de canons dissuasoris per a qui contamini és fonamental.
L'arquitecte i membre de l'Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura (ADENC) Joan Carles Sallas mostra el seu "escepticisme" amb la capacitat de descontaminació de Can Planas, on considera que es farà un pla de gestió ambiental "per controlar que no empitjori". En tot cas, Sallas és rotund a l'afirmar que en aquesta situació "l'ús residencial i educatiu no es compatible" amb la urbanització del Parc de l'Alba. L'arquitecte, també membre de Refem, indica que de la teoria que a Can Planas hi havia un ou ferrat amb un cor de toxicitat es va passar a la de la truita, amb els residus tòxics dispersos. "I ara la truita s'està podrint", afegeix, per reiterar que "no pot haver ús residencial ni educatiu a la zona".
Oportunitat de creixement harmònic
Manel Larrosa, arquitecte, impulsor del projecte Cerdanyola, ciutat de la Universitat als anys 90, considera que hi ha l'oportunitat de refer "tota la ciutat" amb un nucli antic i una nova àrea relacionats, sense fer un espai segregat. Larrosa critica que a la planificació existent fins ara hi ha hagut "massa vials" i una distribució d'espais equivocada ja que molts dels espais suposadament lliures són privatitzats.  Per a l'urbanista, "no s'ha de triturar l'espai" i manifesta que el projecte és una oportunitat per donar sentit a una línia dels Ferrocarrils de la Generalitat que arribi soterrada pel túnel de Montcada.
Manel Larrosa considera que, per la seva gran superfície, s'ha de fer el planejament "pas a pas" i no amb un PDU que abasti tot el territori, que cal compactar l'edificació per augmentar els espais lliures amb zones de parc grans a l'estil de l'actuació del Parc Catalunya a l'Eix Macià de Sabadell i que s'ha de seguir el model de polígon econòmic integrat a la ciutat del 22@ de Barcelona
L'arquitecte insisteix que tota la gamma social i econòmica de la ciutat preexistent ha d'estar present a la nova zona on "no pot haver un barri de rics al costat de la ciutat tradicional, popular".
Decisions immediates de promoció econòmica
El consultor empresarial de Cerdanyola i exsotsdirector del Parc Tecnològic del Vallès (PTV) Xavier Garriga es mostra convençut de les oportunitats que té Cerdanyola per ser una autèntica referència econòmica del país, però lamenta que aquestes oportunitats porten perdent-se durant dècades per falta de model i de capacitat de decisió.  Garriga destaca que la pèrdua de pes del teixit industrial no s'ha compensat amb un augment del sector terciari ja que, de fet, apunta que Epson va marxar de Cerdanyola per falta d'espai per a oficines. El consultor empresarial remarca la incapacitat de la ciutat per atraure empreses i assegura que el Parc de l'Alba està sobredimensionat i és molt car, "a més de que arriba tard", mentre els polígons tradicionals estan degradats i abandonats.
El sector comercial tampoc té una bona situació amb una manca d'eixos comercials a la ciutat, una oferta de nivell mig-baix i l'absència d'una gran superfície mentre els consumidors locals van a comprar a altres localitats que si en tenen. Igualment, la radiografia del sector de la restauració rep crítiques de Garriga, especialment per un urbanisme i una mobilitat que dificulten molt l'accés al centre de la ciutat.
Xavier Garriga considera que s'ha d'escoltar els diferents agents socials i col·lectius cerdanyolencs, però reclama que l'Administració prengui decisions immediates de promoció de l'activitat econòmica. L'especialista manifesta que "m'emprenya que s'hagi perdut un centre d'economia circular a Cerdanyola en una vegada que l'Autònoma creuava la B30". "Cal que ens ho mirem", subratlla Garriga.
Mobilitat com element previ a la planificació
Les carències de l'estudi de mobilitat del Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional són el principal element en què es fonamenta la sentència judicial que anul·la la planificació. Maties Serracant, geògraf de l'ADENC i regidor d'Urbanisme de Sabadell, assegura que aquest cas demostra que el marc normatiu pot ser bo, però que no s'aplica. A més, Serracant insisteix que el creixement urbanístic ha d'estar condicionat per les seves conseqüències i que per tant, aspectes com la mobilitat han de ser tinguts en compte de manera prèvia al dibuix de plànols.
Serracant també insisteix en la necessitat de protegir els espais agroforestals del Vallès Occidental per preservar la qualitat de vida de la seva ciutadania.
L'Incasol admet la derrota judicial, però manté la majoria al Consorci
L'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, intervenia a la cloenda de la jornada defensant la necessitat que el planejament del Centre Direccional es fonamenti en els interessos de la ciutadania del seu municipi i no en el de sectors privats. Escolà recorda que el PDU ara anul·lat es va realitzar sense comptar amb el municipi i que el Consorci del Centre Direccional ha modificat els seus estatuts i ara l'Incasol és majoritari i per tant té el poder de decisió. L'alcalde indica que un espai de coordinació es va transformar així en un espai de subordinació.
Tot i que tant l'Incasol com la Generalitat han presentat recurs contra la sentència del TSJC, Escolà creu que "admeten que han perdut aquesta batalla" judicial sabent que continuaran mantenint el poder de decisió. Per això, l'alcalde fa una crida a la implicació ciutadana unida a l'actuació de l'Ajuntament per fer front comú i evitar repetir la planificació ara anul·lada.





No hay comentarios:

Publicar un comentario