El cap de setmana
del 17 i 18 de setembre, la comissió del 40è aniversari del Congrés de Cultura
Catalana, el Museu d’Història de Cerdanyola i el Servei Local de Català han
preparat una exposició i un programa d’activitats a través dels quals es pretén
donar a conèixer a la ciutadania la tasca que van fer la delegació local del
Congrés i el que va significar per a Cerdanyola.
—
L’exposició Memòria
del Congrés de Cultura Catalana a Cerdanyola
és una petita mostra en la que es presenta una recopilació de documents
i imatges de les activitats dutes a terme entre 1976 i 1977 per la delegació
local del Congrés. S'hi podran veure fotografies de l'època sobre l'Aplec a la
UAB, fulls i cartells de propaganda o un curiós informe sobre el coneixement
del català entre els alumnes de les escoles de la ciutat.
La mostra estarà
durant aquests dos dies a la planta baixa del Museu Ca n’Ortadó i es faran
visites guiades amb uns guies excepcionals, com són l'Albert Lázaro (dissabte a
les 11.30 i a les 17.30 hores), l'Isidre Grau (dissabte a les 18.30 hores i diumenge
a les 11.30 hores) i el Miquel Sánchez (dissabte i diumenge a les 12.30 hores),
tots tres protagonistes del Congrés. A partir del dilluns 19 i fins el 2
d’octubre l'exposició es podrà veure al vestíbul de l’Ateneu.
El Congrés de
Cultura Catalana va rebre l'adhesió d'unes 15.000 persones i més de 1.500
entitats, repartides entre tots els Països Catalans. Entre els seus integrants
hi ha figures cabdals de la cultura catalana com Joan Miró, Joan Fuster,
Francesc Moll o Jordi Rubió i Balaguer, el seu president. I tal i com va passar
amb l'Assemblea de Catalunya, que va tenir el seu capítol local amb l'Assemblea
Democràtica de Cerdanyola, la nostra ciutat també va tenir protagonisme en
aquesta fita cultural i històrica.
Un dels
protagonistes era l'escriptor Isidre Grau, que explica com "el Congrés es
produeix en un moment d'eclosió en el que la vida acadèmica i institucional se
suma al poder popular". El Congrés vol contribuir a conscienciar la
població sobre el fet nacional català i amb aquest objectiu es constitueixen 20
àmbits amb les corresponents comissions de treball per reflexionar sobre
temàtiques tan variades com la llengua, l'estructura educativa, la recerca, la
història, l'ordenació del territori o l'estructura sanitària, entre d'altres.
Les conclusions d'aquests àmbits es van recollir i publicar en 4 volums.
El 9 de juliol de
1976, el Casal de Cerdanyola, l'Associació de Veïns de Les Fontetes i Revista
de Cerdanyola organitzaven un primer acte de presentació del Congrés de Cultura
Catalana, en el que prengueren part els saballedencs Isabel Casals i Jaume
Valls, que havien estat convidats per l'Albert Lázaro, per tal de fomentar la
participació ciutadana en una iniciativa que havia estat promoguda l'any 1975
des del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Isabel Casals, en aquell temps activa
militant del PSUC, recorda que "a diferència d'avui en dia, a l'any 1976
encara hi havia molta por a la societat i malgrat això la gent era valenta i se
la jugava pel futur".
Jaume Valls explica
que "el Congrés va ser una formidable empresa per la conscienciació i
mobilització de la població dels Països Catalans per posar la cultura catalana
al mapa internacional, un moviment transversal que va generar propostes
assumides pels partits polítics i fins i tot convertides després en acció de
govern per la Generalitat".
Tal com expliquen
l'Isidre Grau i l'Albert Lázaro, el secretariat local del Congrés va centrar
les seves activitats especialment en tres grans temes al voltant dels quals
s’han organtizat les activitats complementàries a l’exposició: el territori i
el seu patrimoni i la llengua catalana. Algunes de les campanyes que es van
promoure des d'aquest moviment van ser el català oficial, el català al carrer i
la promoció sardanística. També es va incidir en altres temes de la vida local
com la conservació dels espais exteriors del nucli urbà, masies i paratges
d'importància, es va treballar l'ecologia i el territori
Una de les fites
del secretariat local és l'organització de l'exposició Cerdanyola, mil anys
d'història, en certa manera la llavor del projecte de museu a la ciutat.
Un dels treballs
del secretariat local va ser un recull fotogràfic i documental de les masies i
fonts del municipi. Albert Lázaro recorda com "es va realitzar un
audiovisual amb la tecnologia de l'època sobre la conservació dels espais
exteriors del nucli urbà, però part d'aquell material s'ha perdut".
Recorregut per les
masies urbanes
Per recordar
aquella tasca s'han organitzat dos itineraris per les masies urbanes de
Cerdanyola, guiats per en Josep Fatjó i l'Eudald Pladevall. El dissabte dia 17,
de 9.30 a 12.30 hores i amb punt de partida a la Carpa del Parc Tecnològic, es
farà el recorregut de Can Fatjó del Molí al Museu Ca n’Ortadó; i el diumenge
dia 18, de 10 a 12.30 hores i amb punt de partida a la plaça de Josep
Viladomat, es farà el recorregut de Ca n’Altimira al Museu Ca n’Ortadó.
El programa
d'activitats dedicat a celebrar el 40 aniversari del Congrés de Cultura
Catalana a Cerdanyola també inclou diumenge dia 18, i organitzat pel Servei
Local de Català, partides d'escrable i jocs per a famílies al jardí del Museu
Ca n’Ortadó, d'11 a 13.30 hores. A més, el cap de setmana coincideix amb la
celebració a la plaça de Sant Ramon i jardí de Ca n'Ortadó del Cerdanyola Folc,
mostra de cultura popular que connecta plenament amb l'esperit del Congrés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada