L'Assemblea Democràtica commemora 40 anys amb l'anhel de revifar
la unitat de les esquerres
Els fundadors de l'Assemblea Democràtica de
Cerdanyola organitzaven divendres passat a l'Ateneu de Cultura la celebració
dels 40 anys de la creació d'aquesta plataforma de lluita unitària contra el
franquisme i de defensa dels drets democràtics. L'acte va comptar amb una
xerrada amb la presència d'historiadors i alguns dels fundadors de l'Assemblea
i un sopar de germanor per tancar la commemoració.
L'any 1975 neix a Cerdanyola l'Assemblea
Democràtica compartint amb l'associació mare, l'Assemblea de Catalunya, les
principals reivindicacions: llibertat, amnistia i estatut d'autonomia. Homes i
dones de totes les procedències i ideologies diverses, obrers, universitaris,
sindicalistes... tots ells conformaven l’Assemblea amb un anhel comú, la
conquesta de les llibertats bàsiques.
Aquest moviment ha commemorat els seus 40 anys
d'història i els seus fundadors volien recuperar la memòria d'un col•lectiu que
va ajudar a que la població reaccionés vencent les pors i exterioritzant els
seus desitjos de llibertat i democràcia. Es va debatre sobre sanitat, sobre
educació, sobre com organitzar els partits polítics per a unes eleccions, es va
donar suport a les grans lluites a les empreses, es va participar en
manifestacions i protestes al carrer amb l’únic objectiu d’avançar en els drets
de les persones.
Dos anys d'intensa lluita
Dos anys va durar l’Assemblea Democràtica de
Cerdanyola, del 1975 al 1977. Es va gestar al restaurant Ca la Roser, on es va
celebrar la primera reunió. Posteriorment, el Casal Parroquial esdevindria punt
de reunió dels membres del col•lectiu i els carrers del municipi l’escenari de
les protestes.
Albert Lázaro, un dels fundadors de
l'Assemblea Democràtica de Cerdanyola, recordava durant l'acte de commemoració
algunes de les manifestacions i reivindicacions dels membres de l'entitat.
Lázaro considera que l'Assemblea hauria d'haver tingut més temps de vida perquè
encara quedaven molt lluites per fer i mostra el seu anhel perquè es torni a
revifar aquest esperit de lluita i de solidaritat entre les forces d'esquerres.
Les mobilitzacions eren constants durant el
període de l'Assemblea Democràtica de Cerdanyola. La majoria de protestes
partien de l’avinguda de Primavera per dirigir-se davant l’Ajuntament. Però
molt sovint el camí es feia llarg i costós ja que la Guàrdia Civil acostumava a
intervenir a cops per dissoldre als manifestants. Era una lluita sense treva en
la que es mantenien combatius defensant la llibertat d’expressió i de reunió,
la legalització de tots els partits polítics, la convocatòria d’eleccions democràtiques
lliures...
L'historiador cerdanyolenc, Josep Lluís
Negreira, explicava que la repressió franquista era brutal i la dictadura va
començar i acabar matant amb total impunitat. És per això que posava de relleu
la lluita dels ciutadans contra aquest règim que no només es jugaven la seva
feina o la seva llibertat sinó que es jugaven la seva pròpia vida.
L'Assemblea de Catalunya, que havia nascut
l'any 1971, va servir, segons Negreira, com a un model per organitzar-se en
aquests mobilitzacions i reivindicacions als municipis. Era un eix que
aglutinava persones d'ideologies molt diverses però cada població, cada
municipi tenia la seva pròpia història i els seus propis protagonistes.
El vincle entre Cerdanyola i Ripollet en la
lluita antifranquista
També l'historiador de la ciutat veïna de
Ripollet, Ramon Martos, posava de manifest l'objectiu de l'Assemblea
d'incorporar persones procedents de moviments molt diversos. A Cerdanyola,
però, hi havia una dificultat que era la d'incorporar activistes d'altres
àmbits que no fossin l'estrictament obrer ja que en aquella època al dos
municipis, a Cerdanyola i a Ripollet, aquest col•lectiu tenia una enorme
presència. Això fa, segons Martos, que l'Assemblea a Cerdanyola es creï de
forma tardana.
L'historiador també va contextualitzar la
lluita de l'època amb el vincle existent entre els municipis veïns, sobretot
fins l'any 76-77 quan ja es van començar a crear espais propis a ambdues
poblacions pel que fa als moviments ciutadans.
Durant l'acte de commemoració dels 40 anys de
l'Assemblea Democràtica de Cerdanyola, presentat pel periodista cerdanyolenc
Toni Álvaro, també es va projectar un reportatge audiovisual del moviment
elaborat pel Secció de Mitjans de Comunicació de l'Ajuntament de Cerdanyola. A
més, els organitzadors han instal·lat una exposició sobre l'Assembela al
vestíbul de l'Ateneu.
L'acte va finalitzar amb un sopar de germanor
al B'Art de l'Ateneu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada