La presentación va estar a carreg de Jaume Sobrevall de Òmnium
Bon vespre;
ens reunim ara i aquí moltes persones vinculades al
món associatiu, amb inquietuds diverses, benvingudes totes i especialment les
que protagonitzaran la taula rodona, representants de diverses llistes que
concorren a les eleccions d’aquest diumenge.
Bàsicament per operativitat, vam convidar els sis
partits amb representació actual a l’ajuntament, dels quals quatre han
considerat oportú assistir.
Són els següents:
Maurici Jaumandreu (Compromís per Cerdanyola / CUP)
Albert Turon (Esquerra Republicana de Catalunya)
Jordi Mena (coalició Iniciativa per Catalunya /
Esquerra Unida i Alternativa / Moviment d’Esquerres)
Marc Costa (Convergència i Unió)
Deixeu-me exposar quatre idees per situar l’objecte de
debat.
En primer lloc, diguem que la cultura associativa, o
l’associacionisme, és una estratègia organitzativa de la societat que li
permet, entre d’altres, enriquir-se democràticament.
Així, les pràctiques vinculades a l’associacionisme
com ara
el debat,
l’intercanvi d’idees,
els objectius en comú
o el treball voluntari
configuren un espai de democràcia cultural.
L’associacionisme és un element característic de la
societat catalana. En pocs llocs es pot trobar de manera tan generalitzada
aquesta organització espontània del poble, fins al punt de poder afirmar que
tradicionalment el món associatiu i el nostre país mantenen un vincle sòlid i
permanent.
Caldria buscar-ne les causes en les característiques
de la nostra societat o en les condicions en què s’ha desenvolupat, i en aquest
sentit s’observa que l’associacionisme ha estat i segueix sent un procés de
creació d’estructures substitutives en front d’una situació hostil.
Ens hem associat i seguim fent-ho, en part, per suplir
unes mancances històriques amb què ens hem trobat a mida que la societat
s’anava transformant i l’estat no donava resposta als nous requeriments.
Només cal recordar la proliferació d’ateneus, amb la
seva vocació d’ajut mutu i de formació
per a la classe obrera, o de societats corals amb objectius semblants.
Veieu quan parlo d’associacionisme ho faig en un
sentit general, siguin quines siguin les característiques de les associacions:
mida,
situació administrativa,
format,
objectius,
àmbit d’actuació
o segment social a qui
s’adreça, etc.
Més enllà de l’especificitat de cada associació, del
seu objecte i dels seus objectius, podem destacar com a mínim tres
característiques comunes interessants:
·
Les associacions com a espais de
reflexió. Sense ser aquest un dels objectius de la majoria d’associacions, la
pròpia dinàmica interna du al debat i a la reflexió entre els membres.
·
Les associacions com a element
identitari a diferents àmbits, des del local al nacional.
·
Les associacions com a eina de
construcció social. A través de les relacions interpersonals i de la cohesió
grupal, col·laboren en la preservació de
la cohesió social.
És
a partir d’aquí que ens plantegem la relació entre el món associatiu i
l’administració local i observem que aquesta presenta certes peculiaritats:
La relació amb les administracions públiques no és un
camí de roses: en general, o no existeix o és conflictiva.
Malgrat que les associacions són generades pel poble,
l’administració ha tingut (i té) un paper important en la creació i en la
desaparició d’associacions, mitjançant mecanismes com ara
l’atorgament o no de
subvencions,
el control dels lideratges
o la reglamentació
administrativa (usos dels espais públics, règim jurídic i fiscal de les
entitats, etc).
Aquesta reglamentació, per excessiva o per esbiaixada,
pot arribar a condicionar el règim associatiu:
els models de gestió,
les activitats,
els objectius,
la viabilitat en
definitiva.
Els últims anys, a més, arran de la crisi econòmica,
es constata un intent de l’administració d’aproximar-se a les associacions per
tal que aquestes “li facin la feina”, tot i que amb un discurs de col·laboració
i de pretès apoderament. No és ben bé allò que en podríem dir col·laboració
público-privada...
Vist això, ens podem plantejar fins a
quin punt el fet associatiu necessita de l’administració i, en qualsevol cas,
plantejar nous escenaris d’interlocució i relació que incloguin el
reconeixement i la valoració de l’associacionisme en la construcció social i
cultural de la ciutat i l’exploració de vies per incorporar l’associacionisme a
nous models de gestió ciutadana.
És en aquest context que ens proposem propiciar el
debat dins el món associatiu i entre aquest i l’administració local.
Les circumstàncies que es donen actualment, amb unes
imminents eleccions municipals que configuraran uns ajuntaments destinats a
viure i en part gestionar uns moments clau en el desenvolupament polític del
nostre país, ens porten a començar aquest debat “per la teulada”.
Vull dir amb això que aquest acte inicia i s’emmarca
dins un debat que proposem més ampli i profund entre el món associatiu local.
Hem considerat, però, que era necessari conèixer de
primera mà les propostes de gestió i acció política que diferents opcions
polítiques ens plantegen.
Reitero l’agraïment als convidats per la seva assistència
a l’acte. Sabem que aquesta setmana és especialment intensa i densa -ara mateix
hi ha un altre acte equiparable a Bellaterra-
però també esperançadora. Passo la paraula, doncs, al company Oriol
Cendra, que dirigirà la taula rodona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada