La llengua no existeix, perquè en si mateixa les paraules no signifiquen res, no transmeten res. Si dic "taula" i res més, què estic dient? res. No obstant, l'escriptor dóna més importància a preposicions, conjuncions, que tot i sent, les que ens pensem que no tenen importància, són en realitat, les que estan plenes de contingut. I ens fa reflexionar sobre la "I". Si busquem el seu significat en el diccionari, veiem que la "I" és:
- Punt d'unió entre paraules o oracions.
- S'utilitza com a reforç o èmfasi situada al principi de clàusula.
-Indica repetició indefinida, reiteració.
-Com a interrogació per preguntar sobre una circumstància, estat o, lloc en què es troba una persona o cosa.
Davant aquesta aclaparadora veritat, em fa reflexionar que tal vegada tingui raó i que en el llenguatge no tot és el que sembla.
Em podria estendre'm fins a fer-me pesada per poder explicar tot el que el poeta va dialogar amb nosaltres, perquè sens dubte, el que té és l'habilitat per a la comunicació i estaria hores sentint-lo sense que em cansés, perquè cada frase és una lliçó que em convida a reflexionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada